diumenge, 30 de gener del 2011

NEOFATXES DE SEMPRE (Lluís Llach)


Mireu-los com van,
senyorets des de sempre
se'ls hi nota a l'esquena
que no han acotat mai.

Mireu-los com van,
són la vella caverna
però amb les noves caretes
per seguir mal manant.

Ara són més polits que els seus pares
i es disfressen amb plomes de Harvard
però si arriba el poder, adéu Proust, adéu Brecht...

Mireu-los com van,
són l'Espanya de sempre,
la d'antigues tenebres
que van ressuscitant...

Mireu-los com van
presumits i fatxendes,
és l'adéu als complexos
pels pecats dels "papás".

Pel poder, que els manté tan "contentos",
ja no calen els "pronunciamientos",
ara guanyen escons sense el clam dels canons.

I mentre a la Gangreunió els Nostrats s'esveren,
Senyor, si arriba a fer mal un fatxa pel rera,
nosaltres els vestim sants per la democràcia,
ja veus amb quins cops de pal ens tornen les gràcies,
ells porten els pantalons, nosaltres les calces,
ells són els "toreadors", nosaltres les banyes,
i ara què fem, on anem, no ens queden banderes,
i com se'ns creurà la gent si fem marxa enrera...

Mireu-los com van,
neofatxes de sempre,
neofatxes per sempre
neofatxes globals.

Mireu com anem,
engreixant als bandarres,
empenyent el desastre
fins el dia de...Ah.

dimarts, 25 de gener del 2011

DISCURS DE PAU CASALS A LA SEU DE LES NACIONS UNIDES (1971)

Avui vull compartir un altre discurs que m’encanta. És l'emotiu discurs de Pau Casals, que en aquell moment ja era un símbol mundial de lluita per la pau i la llibertat, a la seu de la ONU el 1971.


diumenge, 23 de gener del 2011

PAÏSOS CATALANS


Avui hem pogut presenciar una vegada més el clima espanyolista i anticatalà que es viu al País Valencià.

Grups de plataformes ultradretanes com España 2000 han intentat atacar Joan Laporta i la resta de líders de SCI durant l’acte de presentació de Solidaritat Catalana al País Valencià. Fins i tot els hi han llençat un esprai lacrimogen i s’han allotjat a l’hotel on es realitzava l’acte per tenir millor accés a Joan Laporta.

Aquest no es, ni molt menys, un acte aïllat. Cada dia al País Valencià es produeixen atacs contra casals populars catalanistes, agressions a militants de ERPV o de maulets... Fins i tot conec gent de València que m’ha dit que grups d’extrema dreta van a les manifestacions de col·lectius catalanistes per prendre el nom dels assistents. I tots aquests  fets es produeixen davant la indiferència de un govern de Francisco Camps que ja li està bé el clima de repressió que es viu.

No crec que calgui dir que, personalment, condemno al 100% els atacs contra entitats independentistes com SCI. Però si m’he animat a escriure això no és només per condemnar aquests actes. Si escric això és per dir públicament que malgrat tot, soc optimista.
Se que el gran somni dels espanyolistes que separen els diferents territoris dels Països Catalans i reprimeixen amb duresa qualsevol acte que manifesti la voluntat de unitat del poble català, és que domem els Països Catalans per morts i que ens rendim davant l’allau espanyolitzadora que assola València, Mallorca i també el principat. Dons jo personalment no ho penso fer, m’hi nego en rotund. No ho penso fer per dues raons:
Primer perquè si ho fem, si donem la nostra nació per acabada i ens “repleguem” al principat hauran guanyat ells. I si han de guanyar, al menys fem-los suar la victòria i no els hi regalem res.
I segon, i el més important, perquè conec personalment gent de País Valencià que cada dia lluiten contra una situació que els hi es molt adversa, que reben amenaces, que se’ls intentat agredir... Pot ser son pocs, o ,al menys, no prous, però hi son i ells son els autèntics lluitadors d’aquest país. I si tots aquests valencians malgrat totes les adversitats, que no son poques, segueixen creient i segueixen lluitant pels Països Catalans, no crec que ni jo, ni cap dels que des la comoditat del principat ens declarem catalanistes, tinguem cap dret a llençar la tovallola i deixar de creure en els Països Catalans.

En nom de tots els que lluiten per la llibertat de la nació catalana :

Visca els Països Catalans !!!

Salut i Independència !!

divendres, 21 de gener del 2011

“LES CONSULTES NO SERVEIXEN PER RES”

Ara fa poc més de un any, el 13 de desembre de 2009, a Roses, com a molts altres municipis catalans, es va organitzar una consulta sobre la independència de Catalunya.
La participació a Roses va superar el 10% i a tot Catalunya va fregar, en aquella data, el 30%. Així que evidentment la primera critica va ser “la gent passa de la independència” i “en unes eleccions normals vota un 50% de la gent”.
La defensa davant d’aquesta crítica era molt clara, les coordinadores de els consultes disposaven de un pressupost i uns recursos infinitament més petit que els partits polítics a les eleccions per a la campanya, els mitjans de comunicació van ignorar les consultes fins el 14 de desembre (que van començar a criticar-les) i a més teníem nombrosos grups espanyolistes que van fer campanya per l’abstenció. En conseqüència, comparar la participació de les consultes amb la de unes eleccions estava totalment fora de lloc.
I la segona crítica era “això no serveix per res”. De fet, la veritat és molta gent confonia “això no serveix de res” amb “això no és un referèndum oficial”. El fet que tot i que el dia 13 el 90% dels votants votessin a favor de la independència no implicava que el dia 14 esdevinguéssim un estat no implica en absolut que la consulta no servis de res. Les consultes van servir per acostar per primera vegada el debat sobre la independència a molta gent que mai s’ho havia plantejat, va fer mobilitzar per primera vegada molta gent independentista que mai havia col·laborat en cap projecte semblant i va fer col·laborar independentistes de diverses opcions polítiques.
I ara és quan veiem que encara va servir una altre cosa. Cal recordar que Catalunya és el primer país del mon on és la societat civil que ha organitzat una consulta, cosa que va tenir una gran repercussió a nivell internacional i va atreure observadors de nacions sense estat d’arreu del mon (Quebec, Sardenya, Euskadi, Flandes... ). Les consultes sobre la independència de Catalunya han creat un precedent a nivell mundial.  
Ahrntal, un poble, de uns 7.000 habitants, de la regió italiana del Tirol del Sud, celebra demà una consulta al més pur estil català per decidir el futur del Tirol del Sud. En aquest cas es donaran 4 opcions, seguir com fins ara, la independència, més autonomia d’Itàlia o la integració a Àustria.
El fet que els habitants del Tirol del Sud hagin pres l’exemple català i hagin convocat una consulta demostra que les consultes si que serveix d’alguna cosa, i que fins i tot a altres llocs del mon segueixen el nostre exemple.
Les consultes van ser un pas importantíssim en la lluita per l’autodeterminació de Catalunya, per més que alguns ho neguen i intenten minimitzar el seu impacte, i cada dia queda més clar.
Aprofito per desitjar tota la sort del mon als habitants de Ahrntal en la consulta de demà, i espero que, algun dia,  els catalans, els tirolesos i tots els habitants de les nacions sense estat podrem decidir lliurement el nostre futur.

Salut i independència !!

dimecres, 19 de gener del 2011

EL CATALÀ AL SENAT ESPANYOL

Primer de tot m’agradaria dir que estic totalment en contra d’alguns comentaris que he llegit en els últims dies per internet que afirmen que això de reivindicar poder parlar català a Madrid és una tonteria i perdre el temps .
Fins a dia d’avui (i espero que durant poc temps) els catalans som, legalment, espanyols. Aquest fet ens imposa  lleis aprovades a Madrid amb les quals no estem d’acord, ens  obliga a pagar un 10% del PIB català (uns 22.000.0000.000€ cada any), ens impedeix poder participar en la majoria de competicions esportives amb la selecció catalana, limita la capacitat de Catalunya de obrir-se i donar-se a conèixer al mon... i així un llarg etcètera de gripaus que ens hem d’empassar any rera any, dia rera dia...
No obstant, cal tenir present que, mentre no aconseguim un estat propi, el senat és un òrgan legislatiu que  ens representa. I per tant, tenim tot el dret del mon a exigir expressar-nos en la nostra llengua en aquesta institució.
Tampoc ens enganyem, el fet de parlar català al senat, no és ni un pas endavant en matèria lingüística, ni ajudarà el català a no desaparèixer, ni ens ajudarà a que la nostra cultura i la nostra llengua siguin més reconegudes. Però només de veure com a certs polítics espanyols se’ls regiren els budells en sentir parlar una “lengua regional” al senat espanyol i veure que, de tant en tant, ells també s’han d’empassar algun gripau, ja val la pena.
Però el principal motiu per el qual hem de reivindicar un dret legítim que tenim, és el fet de poder posar de manifest l’anticatalanisme latent que està instaurat a les espanyes. Així, una vegada més ,podem posar en evidència aquells (que cada vegada són menys) que encara creuen que Catalunya ha de buscar un encaix còmode dins una “Espanya plural”.

No podia parlar del tema del català al senat sense fer referència a les paraules de Mariano Rajoy i Alicia Sanchez-Camacho. Pel que fa al primer, no mereix més comentari que tatxar-lo de ignorant, tal i com ha fet la plataforma per la llengua, per dir que “esto en un país normal no pasa”, cosa que implica ignorar la situació lingüística de països com Suïssa.
Pel que fa a Sanchez-Camacho, la cosa passa de l’ignorància a l’humor. Si fa poc més de un més la sentíem reivindicar per totes les televisions la seva “llibertat” per poder parlar la llengua que vulgui allà on vulgui (de fet parla castellà al parlament de Catalunya) , ara critica que la gent usi llengües que no son el castellà si ho desitgen.
Durant la campanya, a més, va usar el castellà repetides vegades en els debats electorals amb la resta de candidats (malgrat parla català habitualment amb tots ells), i ara critica que els senadors parlin entre ells castellà per els passadissos i en canvi parlin en català en el senat.
Per definir el l’actitud de la senyora Sanchez-Camacho, només cal buscar el significat de la paraula “autoodi” . http://ca.wiktionary.org/wiki/autoodi

Com he dit abans, aquest cas ha servit per poder fer sortir a la llum l’anticatalanisme que es viu a la capital espanyola
Ha quedat clar que, a Espanya, el castellà és una “lengua comun” que pot ser usada per tot arreu. Ai del qui s’atreveixi a tocar-la !!! Ara bé, el català és una llengua regional i folklòrica que no pinta res fora de la seva regió perifèrica i que per res del mon s’ha de potenciar.
Així, una vegada més, queda en evidència que, a Espanya, no hi cabem. Tant de bo aviat, com demana el PP, no es parli català al senat, no s’hi parli català perquè els catalans ja no hi estem representats.

Salut i Independència !


dimarts, 18 de gener del 2011

TREPITJA FORT (Lax'n'Busto)

 
 En Roc tot just ha arribat a la vida,
no s´imagina quina una ha organitzat.
Al seu voltant tot ha canviat de mida,
passant pel prisma d´uns ulls enamorats.

El pare que se´l mira i al·lucina,
no és cap joguina, que és viu i és de veritat.
Quan està sol amb ell, que ningú el mira,
és quan barrina, qui sap si l´entendrà.
A tu, petit vailet,
t´ensenyaré més del que he après,
li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

En Roc és fort com el seu nom indica,
no hi ha fita on no hi pugui arribar.
La mare l´ha portat a la piscina,
ja la domina molt millor que en Tarzan.
A tu, petit vailet,
t´ensenyaré més del que he après,
li diu cantant...

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, trepitja fort.

El teu vehicle és
un cotxet sense retrocés,
Sempre endavant.

Trepitja fort, Roc,
sigues més valent del que he estat jo.
Dibuixa´ls-hi un somriure,
que ningú et podrà dir no.
Cavalcaràs la vida com un cavall de cartró.
Trepitja fort, Roc, no tinguis por.

Trepitja fort, Roc,
sigues tot allò que vulguis ser.
Serà advocat, artista, o potser seràs bomber.
Doblegaràs la vida com un vaixell de paper,
trepitja fort, Roc, trepitja fort...

diumenge, 16 de gener del 2011

ÚLTIM DISCURS DE SALVADOR ALLENDE (11-09-1973)

Avui vull dedicar el blog a un discurs que a mi personalment em fa posar la pell de gallina. És l’últim discurs del president legítim de Xile, Salvador Allende. El que te d’especial és que va ser pronunciat per radio l’11 de setembre de 1973, en ple cop d’estat, mentre el Palacio de la Moneda (residència presidencial) està sent atacada i sabent que morirà en breu. (va morir unes hores després).



Seguramente esta es la última oportunidad en que me pueda dirigir a ustedes. La Fuerza Aérea ha bombardeado las torres de Radio Portales y Radio Corporación.
Mis palabras no tienen amargura, sino decepción, y serán ellas el castigo moral para los que han traicionado el juramento que hicieron... soldados de Chile, comandantes en jefe titulares, el almirante Merino que se ha auto designado, más el señor Mendoza, general rastrero... que sólo ayer manifestara su fidelidad y lealtad al gobierno, también se ha nominado director general de Carabineros.
Ante estos hechos, sólo me cabe decirle a los trabajadores: ¡Yo no voy a renunciar! Colocado en un tránsito histórico, pagaré con mi vida la lealtad del pueblo. Y les digo que tengo la certeza de que la semilla que entregáramos a la conciencia digna de miles y miles de chilenos, no podrá ser segada definitivamente.
Tienen la fuerza, podrán avasallarnos, pero no se detienen los procesos sociales ni con el crimen... ni con la fuerza. La historia es nuestra y la hacen los pueblos.
Trabajadores de mi patria: Quiero agradecerles la lealtad que siempre tuvieron, la confianza que depositaron en un hombre que sólo fue intérprete de grandes anhelos de justicia, que empeñó su palabra en que respetaría la Constitución y la ley y así lo hizo. En este momento definitivo, el último en que yo pueda dirigirme a ustedes, quiero que aprovechen la lección. El capital foráneo, el imperialismo, unido a la reacción, creó el clima para que las Fuerzas Armadas rompieran su tradición, la que les enseñara Schneider y que reafirmara el comandante Araya, víctimas del mismo sector social que hoy estará en sus casas, esperando con mano ajena reconquistar el poder para seguir defendiendo sus granjerías y sus privilegios.
Me dirijo sobre todo, a la modesta mujer de nuestra tierra, a la campesina que creyó en nosotros; a la obrera que trabajó más, a la madre que supo de nuestra preocupación por los niños. Me dirijo a los profesionales de la patria, a los profesionales patriotas, a los que hace días estuvieron trabajando contra la sedición auspiciada por los Colegios profesionales, colegios de clase para defender también las ventajas que una sociedad capitalista da a unos pocos. Me dirijo a la juventud, a aquellos que cantaron, entregaron su alegría y su espíritu de lucha. Me dirijo al hombre de Chile, al obrero, al campesino, al intelectual, a aquellos que serán perseguidos... porque en nuestro país el fascismo ya estuvo hace muchas horas presente en los atentados terroristas, volando los puentes, cortando la línea férrea, destruyendo los oleoductos y los gasoductos, frente al silencio de los que tenían la obligación de proceder: estaban comprometidos. La historia los juzgará.
Seguramente Radio Magallanes será acallada y el metal tranquilo de mi voz no llegará a ustedes. No importa, lo seguirán oyendo. Siempre estaré junto a ustedes. Por lo menos, mi recuerdo será el de un hombre digno que fue leal a la lealtad de los trabajadores.
El pueblo debe defenderse, pero no sacrificarse. El pueblo no debe dejarse arrasar ni acribillar, pero tampoco puede humillarse.
Trabajadores de mi patria: Tengo fe en Chile y su destino. Superarán otros hombres este momento gris y amargo, donde la traición, pretende imponerse. Sigan ustedes, sabiendo, que mucho más temprano que tarde, de nuevo, abrirán las grandes alamedas por donde pase el hombre libre, para construir una sociedad mejor.
¡Viva Chile! ¡Viva el pueblo! ¡Vivan los trabajadores!
Estas son mis últimas palabras y tengo la certeza, de que mi sacrificio no será en vano. Tengo la certeza de que, por lo menos, habrá una lección moral que castigará la felonía, la cobardía y la traición.

dissabte, 15 de gener del 2011

L’AMBAIXADOR AMAZIGH

Aquesta nit, al teatre municipal de Roses, es celebra l’entrada a l’any nou amazigh. Per això, crec que aquest es un bon dia per parlar del nou ambaixador dels amazighs catalans, el nou jugador del Barça, Ibrahim Afellay.

Nascut a Utrecht, Holanda, el 1986, fill de una família amaziga, Afellay es va criar futbolísticament al planter del PSV, equip en el que va debutar el 2004 (amb només 18 anys), de la ma de la llegenda de les banquetes holandeses, Guus Hiddink. en poc més de una temporada, es faria amb la titularitat.
Afellay, “Ibi”, es convertiria en un ídol per la gran comunitat holandesa d’origen marroquí, gran part de la qual amazigh. Afellay esdevindria un ambaixador d’aquest gran col·lectiu holandès.

El seu gran rendiment amb l’equip d’Eindhoven, va fer que el seleccionador nacional, Marco Van Basten el fes debutar amb la selecció holandesa el 2007. El 2008, participaria a l’Eurocopa, i 2 anys despès, el 2010, tindria la oportunitat de disputar un mundial de futbol, en el que donaria un gran rendiment i aconseguiria arribar a la final, que va perdre contra la selecció espanyola.

Tot i que començaria la temporada 2010/11 amb el seu equip de tota la vida, el PSV, el seu gran rendiment, faria que molts grans equips es fixessin en ell. El mercat d’hivern d’aquella temporada, faria el salt a un gran equip, en concret el F.C.Barcelona, que pagaria per ell 3.000.000 €.
Ibi va deixar en PSV (després de jugar 217 partits i marcar 39 gols) en mig de un gran homenatge en el seu últim partit amb l’equip holandès, on va quedar clar que el noi de Utrecht s’havia guanyat el cor de la seva afecció.

I bé, va ser així com el gener de 2011 el jove amazigh holandès aterra a Catalunya amb la voluntat de triomfar al Camp Nou. Un país amb una comunitat de 140.000 amazigs, on el tamazigh és la tercera llengua més parlada per darrera del català i el castellà, però on el fet amazigh passa desapercebut per gran part de la població.
Afellay amb la seva família al Camp Nou
La comunitat amazigh catalana veu en el jove Ibrahim Afellay un ambaixador que els pot donar a conèixer, un jove que és un autèntic símbol de una comunitat europea amb mig cor a Europa i mig al Rif.
Ibrahim assumeix sens dubte aquest paper, no va dubtar ni un moment a fer-se una foto amb la seva família (i amb la seva mare que duu vel) al Camp Nou en la seva presentació com a jugador blaugrana i cada entrevista que se li ha fet ha recordat que ell, a més de holandès, es sent amazigh i per ell és un orgull poder dir que és ambdues coses.

 Així el nou any amazigh 2961 arranca amb un nou ídol i una nova esperança per aquest gran comunitat catalana que lluita per ser reconeguda.

Espero veure-us avui a les 20:00 al teatre municipal de Roses! Feliç any 2961 a tots !


dilluns, 10 de gener del 2011

Havia de ser aquest ...

He estat una estona pensant quin havia de ser el primer video que penges al meu nou blog. Desprès de reflexionar una estona i de consultar algunes de les adreces de youtube que tenia guardades m’he decidit per aquest.
És el Lidub que es va fer a Vic el 24 d’octubre de 2010, amb la participació de 5771 persones. El Lidub per la independència amb la música de Obrint Pas. Tot i que va ser molt poc difós per els mitjans de comunicació, el cert és que va ser el Lidub més nombrós de la història, una fita no gens menyspreable que posa, de nou, Catalunya al llibre Guinness wold Records.
El vídeo, a més a més, està carregat d’emoció i de sentiment i només de veure’l, a mi personalment, se’m posa la “gallina de piel” que deia Cruyff.
Per tant, no em queda cap dubte que la millor manera de començar el blog amb bon peu és amb aquest vídeo. Espero que us agradi.

Un nou blog

Nou any, vida nova i blog nou. 

Després de un parell de intents fracassats de crear i mantenir actualitzat un blog torno a crear-ne un una altra vegada, segurament induït  per la gran massa de bloggers que creix dia a dia xd.

En aquest blog espero comentar temes interessants sobre diferents aspectes, esports, política, cultura... i espero que algú o altre ho trobi interessant! 

Salut, independència i Republica