diumenge, 29 de maig del 2011

JUGANT AMB LA LLEI DE HONDT

En un sistema democràtic de representació proporcional com el nostre, els representants que obtenen les diferents formacions polítiques en unes eleccions es calculen seguint la Llei de Hondt.
Aquest sistema es consisteix a col·locar el nombre de vots obtinguts per les diferents candidatures en una columna i dividir tots els resultats per 1,2, 3... així successivament fins a un nombre igual al nombre total de representants d’aquella circumscripció. Després s’atribueixen els escons a les candidatures que obtinguin els nombres majors al quadre de major a menor.

Per posar un exemple pràctic, si tenim 3 candidatures amb 100.000 80.000 i 60.000 vots i 5 representants per repartir:

A: 100.000 :2 50.000 :3 33.000 :4 25.000 :5 20.000
B: 80.000 :2 40.000 :3 27.000 :4 20.000 :5 16.000
C: 60.000 :2 30.000 :3 20.000 :4 15.000 :5 12.000

La candidatura A i la B obtindrien 2 representants, mentre que la C només n’obtindria 1.

En cas que hi hagués empat entre 2 candidatures en un nombre obtindria el representant aquella que tingués el major nombre de vots. En cas que les dues tinguessin el mateix nombre de vots, s’adjudicarà el primer representant per sorteig i, si hi haguessin més empats, la resta alternativament.

Segons aquesta llei, el passat 22 de maig, a Roses, CIU va obtenir 2149 vots i 9 regidors, el PSC 1760 vots i 7 regidors, el PP 892 vots i 3 regidors i GDP-AM va obtenir 479 vots i 2 regidors.
Un cop descoberts els secrets de la llei de Hondt, però, podem analitzar i especular sobre els resultats electorals i esbrinar quin resultat hauria necessitat cada candidatura per aconseguir millor representació...

CIU (9 regidors) : hauria necessitat 2395 vots per arribar als 10 regidors, per tant li varen faltar 246 vots. El regidor l'hauria perdut GDP-AM.

PSC (7 regidors) : hauria necessitat 1910 vots per arribar als 8 regidors, per tant li varen faltar 150 vots. El regidor l'hauria perdut CIU.

PP (3 regidors) : hauria necessitat 956 vots per arribar als 4 regidors, per tant li varen faltar 96 vots. El regidor l'hauria perdut CIU.

GDP-AM (2 regidors) : hauria necessitat 717 vots per arribar als 3 regidors, per tant li varen faltar 238 vots. El regidor l'hauria perdut CIU.

Pel que fa a les 5 llistes que es varen quedar fora de l'Ajuntament, la llei electoral actual preveu que sigui necessari un 5% dels vots valids per poder obtar a tenir representació. En el cas de Roses, totes haurien necessitat 323 vots per obtenir un edil. En tots els casos, la candidatura damnificada hauria estat CIU. Per tant a cada formació els hi varen faltar els vots següents :

MSR : 82 vots
ICV : 119 vots
GIR : 151 vots
PXC : 179 vots
C's : 192 vots

dilluns, 23 de maig del 2011

RESULTATS ELECCIONS LOCALS ROSES 2011

Per poder fer una millor comparativa, els resultats del 2007 no indiquen els regidors reals de cada candidatura si no una projecció del resultat de cada una si l'ajuntament hagués tingut 21 regidors, igual que els que te El 2011, en lloc dels 17 que tenia en aquell moment (entre parentesi els regidors reals)

CIU

2007 : 1955 vots (31,44%) - 7 regidors (6)
2011 : 2149 vots (33,46%) - 9 regidors

PSC-PM

2007 : 1806 vots (29,04%) - 7 regidors (5)
2011 : 1760 vots (27,64%) - 7 regidors

PP

2007 : 698 vots (11,22%) - 2 regidors (2)
2011 : 892 vots (14,01%) - 3 regidors

GDP-ERC

2007 : 339 vots (5,45%) - 1 regidor (1)
2011 : 479 vots (7,52%) - 2 regidors

ICV-EPM

2007 : 586 vots (9,42%) - 2 regidors (1)
2011 : 204 vots (3,20%) - 0 regidors

GIR-FIC

2007 : 702 vots (11,29%) - 2 regidors (2)
2011 : 172 vots (2,71%) - 0 regidors

MSR

2007 : -
2011 : 241 vots (3,79%) - 0 regidors

PXC

2007 : -
2011 : 144 vots (2,26%) - 0 regidors

C's

2007 : -
2011 : 131 vots (2,06%) - 0 regidors

dimarts, 3 de maig del 2011

DISCURS CHARLES DE GAULLE (1940 des de l'exili)

Discurs del general Charles de Gaulle pronunciat el 18 de juny de 1940 des de Londres on demana als francesos que mantinguin viva la flama de la resistència enfront de l'ocupant alemany.

Els líders que, des de fa molts anys, estan al capdavant dels exèrcits francesos, han format un govern. Aquest govern al·legant la derrota dels nostres exèrcits, s’ha posat en contacte amb l’enemic per al cessament de les hostilitats.

És cert que hem estat i seguim estant submergits per la força mecànica terrestre i aèria a l’enemic. Infinitament més que el seu número, són els tancs, els avions i la tàctica dels alemanys, els que ens fan retrocedir. Són els tancs, els avions i la tàctica dels alemanys, els que han sorprès als nostres líders fins al punt de portar-los a on ara es troben.

Però s’ha dit l’última paraula? Ha de perdre l’esperança? És definitiva la derrota? No!

Creieu-me a mi que us parlo amb coneixement de causa i us dic que res està perdut per França. Els mateixos mitjans que ens han vençut ens poden portar un dia la victòria.
Perquè França no està sola! No està sola! No està sola! Té un vast imperi rere d’ella. Pot formar un bloc amb l’Imperi britànic que domina els mars i contínua la lluita. Pot, com Anglaterra, utilitzar il·limitadament la immensa indústria dels Estats Units.

Aquesta guerra no està limitada al desgraciat territori del nostre país. Aquesta guerra no ha quedat decidida per la batalla de França. Aquesta guerra és una guerra mundial. Totes les faltes, tots els retards, tots els patiments no impedeixen que existeixin, en l’univers, tots els mitjans per aixafar un dia als nostres enemics. Fulminats avui per la força mecànica, podem vèncer en el futur per una força mecànica superior: d'això depen el destí del món.

Jo, general De Gaulle, actualment a Londres, convido als oficials i soldats francesos que es trobin o arribin en territori britànic, amb les seves armes o sense elles, convido als enginyers i als obrers especialistes de les indústries d’armament que es trobin o arribin en territori britànic, a posar-se en contacte amb mi. Passi el que passi la flama de la resistència francesa no s’ha d’apagar i no s’apagarà.