ELS SOUS DELS POLÍTICS

Aquests últims mesos hem comprovat com a molts dels ajuntaments del nostre país han sorgit nombroses polèmiques entorn dels sous dels alcaldes. Molts alcaldes varen decidir augmentar el seu sou després de les eleccions del passat 22 de maig, cosa que ha molestat a molts ciutadans, que ho han considerat una falta d’ètica en un moment de crisi com l’actual. Un cas que exemplifica molt bé aquest fenomen és de l’alcalde Mollet, Josep Monràs, que va apujar-se el sou un 32%, cosa que va provocar que un grup de ciutadans el perseguís per el carrer com a protesta per aquest fet.

Primer de tot, crec que cal remarcar la necessitat de la remuneració adequada de la feina pública. El fet que els alcaldes i regidors cobrin un sou que els permeti viure de la seva feina permet que tothom tingui accés a la política, en cas contrari, només el que tinguessin prou diners per viure sense una remuneració mensual per la feina podrien accedir-hi. De fet, cal recordar que el fet que els gestors de la cosa pública (el que en podríem dir els polítics) cobressin un sou adequat, va ser una de les primeres reivindicacions dels moviments obrers cartistes de l’Anglaterra del segle XIX. Aquests moviments es queixaven que només aquells que disposaven de unes rendes suficients per poder viure sense un sou podien optar a dedicar-se a la política, cosa que impedia als obrers accedir a càrrecs públics per defensar els seus drets.

També crec que cal tenir en compte que la remuneració evita temptacions de buscar ingressos “poc nets” per part dels polítics i evita acusacions i suspicàcies sobre les fonts d’ingressos sobre la gent que es dedica a la política.

Fins i tot permet que la feina pública sigui més atractiva per part de professionals ben qualificats que podrien guanyar molt més a l’empresa privada.

La meva opinió, per tant, és que es fa evident la necessitat que els alcaldes rebin una retribució adequada per la feina que realitzen. Una vegada aclarit això, però, crec que també es fa evident la necessitat de una norma que regeixi tots aquests assumptes i  que avui en dia no existeix, ja que la llei dona plena autonomia als ajuntaments per decidir sobre els sous dels càrrecs públics. Actualment només hi ha una recomanació que la diputació fa als ajuntament per establir els salaris, però les xifres només tenen en compte el nombre de població del municipi, son excessivament altes per a molta gent i a més son simplement un suggeriment que no és de obligat compliment.

Crec sincerament que la millor manera d’evitar les polèmiques sorgides arran dels augments de sous dels alcaldes seria la implantació de una norma que regulés els sous d’alcaldes i regidors en funció de la població i el pressupost municipal dels diferents municipis i fos pública i accessible per a tots els ciutadans. Aquesta regulació permetria evitar que els sous representessin un percentatge abusiu del pressupost del municipi, que els alcaldes i regidors rebessin una retribució adequada per la feina i la dedicació que realitzen i acabaria els sous astronòmics que determinades persones s’han adjudicat. Tampoc estaria de més que els alcaldes fessin els canvis que hagin de fer als salaris abans de les eleccions, ja que fer-ho just després, com ha passat a molts pobles, pot ser interpretat per a molta gent com una falta de respecte, a més canviar els sous quan encara no se sap qui serà l’alcalde i els seus regidors de la següent legislatura demostra una voluntat de voler adaptar al sou que li correspon al càrrec i no d’adaptar-se un sou per interessos personals.

Estic convençut que la regulació i la transparència dels sous públics contribuiria netejar la imatge degradada que te la gent de la política i facilitaria que els ciutadans s’acostessin i tinguessin una major implicació en la gestió publica.