dijous, 10 de març de 2016

La declaració del 29 de febrer

El passat 29 de febrer, el ple de Roses va debatre una moció d’aquelles que seran recordades durant molt temps: decidia sobre el futur de les tradicionals festes amb animals de la festa major.
Només saber-se el resultat de la votació, mitjans de comunicació d’arreu del país se'n varen fer ressò i Roses va passar a la primera pàgina de nombroses publicacions. Això no és la primera vegada que passa, ni de bon tros, però ja feia força temps que només hi sortia per fets dels quals ben poc en podíem presumir. Aquesta setmana, però, tot va ser diferent. La declaració de Roses com a ciutat amiga dels animals va fer que molta gent sentís orgull de veure la seva ciutat als mitjans i, certament, d’orgull no n’anem pas sobrats.
Durant molts anys, Roses ha estat una ciutat que s’ha anat construint amb una alarmant falta d’implicació del gruix de la seva població. La creixent falta de cohesió (que no de convivència) i l’absència de mecanismes institucionals d’empoderament que revertissin aquesta tendència han provocat que la ciutat que s’ha anat esbossant estigui allunyada de l’ideal i de les necessitats de molts dels seus vilatans. L’accés prohibitiu a l’habitatge, el mercat laboral estacional i sectorialitzat, la no potenciació dels tresors patrimonials i històrics, la falta de promoció del teixit associatiu o la progressiva desaparició de tota forma d’oci nocturn són bons exemples de com, de mica en mica, molts rosincs han acabat arribant a la conclusió que aquesta ciutat no respon a les seves necessitats ni encaixa en els valors pels quals es regeixen. Tot això, ha anat generant desafecció i ha minvat, especialment entre les noves generacions, “l’orgull d’ésser rosinc” del qual tant s’havia presumit en el passat.
Recuperar aquest orgull demana fer polítiques per revertir totes aquestes barreres, però això no es pot fer de forma efectiva si no és des del govern. No obstant això, hi ha una altra feina a fer, que és el d’apropar els valors ètics i morals sobre els quals pivota l’Ajuntament als valors del segle XXI pels que es regeixen els ciutadans d’avui en dia. Aquesta tasca és la que, modestament, hem intentat impulsar des del grup municipal republicà en aquests mesos. La lluita contra l'homofòbia, el suport a les entitats de defensa de la llengua, el compromís amb la llibertat d’expressió i de creació artística, la recuperació del patrimoni natural o el foment de la mobilitat sostenible han estat alguns dels principals posicionaments que hem aconseguit que el ple aprovés. Tot això, malgrat que els més tradicionalistes, aquells ancorats en el passat i en la vella política, més preocupats per reivindicar el seu llegat que per construir un futur millor, ens han acusat una vegada i una altra d’estar perdent el temps.
És en aquesta línia que no vàrem dubtar ni un moment quin havia de ser el posicionament del nostre grup respecte de la declaració de Roses com a Vila respectuosa amb els animals. La ciutadania demana que la societat avanci en la línia de fomentar els valors de respecte a la natura i als éssers vius, la cura del medi ambient en totes les seves formes i l'educació basada en el respecte i la convivència responsable amb els animals. En aquest context, les festes amb animals prenen un caire de clar anacronisme i generen rebuig a una gran part dels rosincs. Hauríem preferit que la gent de Roses pogués participar activament en la presa d’aquesta decisió, malgrat que finalment no hi va haver el consens necessari per a fer-ho. Però les nombroses mostres d’alegria i satisfacció fetes públiques després del ple de dilluns, són bona prova que la decisió que es va prendre va contribuir a anar ajustant la imatge de Roses a com volen els ciutadans que sigui.
La declaració del 29 de febrer és un pas més cap a la Roses moderna, educadora, avançada, culta i participativa que pugui tornar a enamorar a tots els rosincs i de la que tots ens puguem sentir orgullosos de formar part. Tot i les reticències, aquesta Roses acabarà arribant, i ho farà empesa per la força de la gent que un dia, tard o aviat, decidirà que vol recuperar el control de la seva ciutat.