Complicar-se la vida

Publicat a l'Empordà el 19/12/2017

Fer oposició en un ajuntament sovint és complicat, però també és cert que sempre hi ha una via més senzilla de fer les coses. Si et vols limitar a anar escridassant i criticant des de la distància als que governen, la feina deu ser relativament senzilla, no requereix gaire complicació. Però, això és útil? Jo crec que no. No vull dir que criticar no sigui útil (i tant que ho és! I necessari!), però sí que és poc productiu quan no va acompanyat de res més. Perquè sigui autènticament constructiu, ha d'anar acompanyat de propostes. Fer-ho així, és clar, és més difícil i requereix més dedicació, però realment val la pena.

Aquest esperit és el que ha guiat l'acció política del grup municipal d'ERC de Roses al llarg dels dos anys i mig que portem de mandat. Teníem clar que com a grup líder de l'oposició, era feina nostra fiscalitzar, controlar i, quan calgués, criticar durament al govern. Però, al mateix temps, teníem també ben clares dues coses: la primera és que a tot el que ens oposéssim, ho havíem de fer amb una proposta alternativa per davant, i la segona és les confrontacions en certs temes no ens havien d'impedir mai trobar punts d'acord en d'altres.

Amb aquest full de ruta planejat, han estat molts els temes on, malauradament, no hi ha hagut acord i en els que s'han posat de manifest les diferències importants que hi ha entre el projecte del govern i el nostre. En són bons exemples el cartipàs municipal, la gestió de les societats municipals, la contractació d'energia verda, les responsabilitats sobre el cas Royal Marine, el protocol per unes festes lliures de comportaments sexistes, el pla de mobilitat (que va directament relacionat en inversions com la de plaça Catalunya), el pla d'usos de platges, el pla local de joventut, el projecte de tanatori, etc...

Ara bé, gràcies a aquesta actitud, i a una feina pospositiva sovint complicada i ingrata, hem aconseguit que de molts acords en sortissin bons projectes per a la ciutat, com ara la declaració de Roses com a ciutat amiga dels animals, la borsa per compartir cotxe, el conveni per tancar el cas Royal Marine, el nou reglament del mercat no sedentari, l'institut municipal de patrimoni, mecanismes participatius en els pressupostos, la reforma del ROM i, no ens n'oblidem, el compromís amb el referèndum de l'1 d'octubre.

Aquest mes hem tornat a tractar un nou tema important: els pressupostos de l'any 2018. De nou, els hem encarat com un moment ideal per intentar posar noves propostes sobre la taula i impulsar nous projectes, com la redacció de l'ordenança de civisme, la subvenció de l'IBI per a famílies monoparentals, la restauració del patrimoni de l'antiga cooperativa agrícola o els programes per fomentar l'aprofitament alimentari.

La crítica per sistema segurament seria més fàcil i ens portaria menys feina, però, sincerament, la satisfacció de la feina ben feta i l'obtenció de bons resultats compensen de sobres el sobreesforç. Estem encantats de seguir complicant-nos la vida.